Estudi de l’èxit progressiu del tema regional en la literatura valenciana
Este estudi intenta reconstruir el procés amb el qual uns quants escriptors, des de localitzacions i ideologies diverses, contribuïren a modelar l’imaginari simbòlic valencià a través de la literatura. Lluny de limitar-se a l’anàlisi d’una certa identitat prototípica, este treball comprén les contribucions d’autors d’Alacant, Castelló de la Plana, Elx i Oriola, entre altres poblacions, i tracta d’esbrinar per què la nostra identitat pren des del primer moment un caràcter invertebrat i plurifocal.
L’acotació temporal de l’estudi Costumisme i regionalisme en la literatura valenciana (1837-1937),de Carles J. Barquero Genovés, parteix de l’espai exacte d’un segle, el comprés entre 1837 i 1937. El llibre arranca del costumisme, un moviment literari fins ara poc estudiat per la crítica que, en el cas valencià, presenta unes mostres escasses però molt valuoses.
Després, a partir dels anys seixanta, l’impuls de la poesia jocfloralista exposa el tema valencià a una certa depuració simbòlica. És a partir d’este moment quan podem parlar de regionalisme literari, amb les contribucions capitals d’autors com Teodor Llorente o Vicente Blasco Ibáñez, entre altres escriptors menys coneguts.
La puixança progressiva del tema regional desemboca, ja entrat el segle xx, en una sèrie de fites que consoliden l’autopercepció identitària de la societat valenciana. L’aparició d’un elenc de directors de cine aconsegueix que el tema valencià siga un dels més volguts pel públic. Durant estos anys, la literatura és l’escenari de la cristal·lització de la nostra identitat. Pel camí, alguns símbols són rebutjats o descartats en un procés de selecció que, a sovint, té un clar rerefons ideològic.
Al final, la tesi del llibre és que el que hui entenem per identitat simbòlica valenciana és el fruit d’un lent procés de decantació que es produí durant el segle xix i començaments del xx sobretot en la literatura i es nodrí de les contradiccions ideològiques d’autors de signe molt distint.
Carles J. Barquero Genovés és llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana i doctor per la Universitat de València.
Actualment dona classes de Secundaria i Batxillerat en l’IES Misteri d’Elx i treballa com a professor associat en la Universitat d’Alacant. La seua trajectòria investigadora s’ha centrat sobretot en els estudis històrics i literaris. Ha publicat Andreu Codonyer: poesia inèdita (2007) i, en col·laboració amb altres autors, Patraix: de poble a barri (2019). També es autor d’una vintena d’articles disseminats en revistes de filologia.
