Guia de la música de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura i l’Ajuntament d’Algemesí, publiquen Música, tradició i patrimoni. La festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, dos volums escrits per Andrés Felici Castell i Xavier Richart Peris, que esdevenen un treball dedicat fonamentalment a la música, la seua transmissió i evolució a través de la tradició i la importància de la seua conservació.
El primer volum conté un pròleg de Josep Enric Estrela, un article de Cristina Martí Morell i Pau Llorca Ulzurrun de Asanza on es contextualitza la Festa des d’un punt de vista etnomusicològic, seguit d’una descripció exhaustiva per part d’Andrés Felici de tots els rituals, en la qual es mostra, de manera detallada, com s’organitzen les activitats, així com el capteniment que han d’adoptar els músics en tots els actes.
El segon volum, de Xavier Richart, conté les transcripcions en partitura de totes les melodies i ritmes usats en el desenvolupament de la Festa, una succinta anàlisi musical i una sèrie de reflexions personals pel que fa als valors socials i identitaris de la música tradicional.
La Festa Major d’Algemesí, que té lloc cada mes de setembre des del segle xvii, és una de les manifestacions de la música tradicional més significatives del territori valencià. La declaració per part de la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2011 va suposar el reconeixement internacional d’un poble capaç de mantindre vives la seua cultura i la seua tradició de manera ininterrompuda. La música tradicional, interpretada majoritàriament amb la dolçaina i el tabal, és una protagonista imprescindible de la Festa i es mostra viva i actual en els balls de carrer i les danses rituals. L’objectiu fonamental d’aquest estudi és, per tant, ressenyar la importància dels músics i les músiques en la Festa fins a crear una guia detallada sobre l’execució actual on aclarir conceptes bàsics, com ara quantes melodies té cada ball, quins són els títols, quines melodies es dansen i quines no, des de quan i per què s’han interpretat, etc.
Andrés Felici i Xavier Richart pretenien oferir un material susceptible de convertir-se en una guia minuciosa per als dolçainers i tabaleters que volgueren participar en la Festa, com si fora un manual del curs de preparació de les músiques, tot i que el que havia de ser una guia simple i clara, s’ha convertit en un extens estudi.
