Ix el segon volum de La catedral de València en el siglo XVI
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació amb la Universitat CEU Cardenal Herrera llancen el segon volum de La catedral de València en el siglo xvi. Humanismo y reforma de la Iglesia.
Este llibre fora de col·lecció sorgeix d'un projecte d'investigació dut a terme en la Universitat CEU Cardenal Herrera. Està editat i introduït per Emilio Callado Estela.
És un nou volum sobre la catedral de València que repassa la història de l'humanisme i la reforma de l'Església en el segle xvi. La catedral de València va participar en el marc de llibertat intel·lectual que, en el primer terç del segle, possibilitaria el desenvolupament de la ciència i la cultura locals amb la popularització de la impremta i l'ajuda de la Universitat, creada el 1499 amb una presència notable en el seu claustre d'il·lustres prebendats abans de l'erecció de les càtedres pabordies, que vincularien les dos institucions. En este context, doncs, l'humanisme tingué la seua repercussió en el temple metropolità, almenys fins que la por al protestantisme duguera amb si una ortodòxia fèrria que afebliria el desenvolupament de les idees durant la resta de la centúria i reduiria el treball intel·lectual als esforços personals d'alguns capitulars. Entretant, aniria obrint-se pas la reforma afavorida per Trento en relació al clergat, encara que també en la transmissió del missatge cristià als fidels a través del culte, la litúrgia o la predicació.
Esta evolució, l'acompanyaria el desenvolupament d'un espai catedralici concorde als nous temps i en adaptació constant a les diferents sensibilitats artístiques succeïdes al llarg d'ells.
L'esplendor tardogòtica inicial, la seguirien els modes renaixentistes, italianitzants primer –arribats a València de la mà de diversos canonges al servici del darrer papa Borja– i naturalitzats després en el temple metropolità. Una cosa similar va passar amb l'escultura, la pintura i les arts menors, la sumptuositat i els autors de les quals no envejaren res als de la fàbrica arquitectònica de la Seu.
Esta col·lecció sobre un dels principals edificis referents d'identitat de la ciutat s'ha convertit en la memòria viva de la catedral i de València.
La sèrie comença entre 2013 i 2017 amb La catedral ilustrada. Iglesia, sociedad y cultura en la Valencia del siglo xviii (volums I, II, III i IV). La catedral de València es va convertir en l'epicentre de la Il·lustració a la ciutat de València en àmbits tan diferents com la cultura, la política, l'economia i també, òbviament, la religiositat. Les catedrals foren un element central tant en la vida de la pròpia Església catòlica com en l'entorn social i cultural en què s'inscrigueren. El seu paper va ser determinant al llarg dels segles xvi, xvii i xviii en constituir-se en centres d'influència i poder de primer orde. El moviment il·lustrat difícilment pot explicar-se sense relacionar-lo amb la Seu, especialment per la vinculació a eixe fenomen de bona part de les seues dignitats, canonges i altres prebendats, alguns dels quals exerciren un paper rellevant a l'Espanya de l'època, bé per les responsabilitats religioses i polítiques o pel treball reformiste desenvolupat.
La sèrie continua entre 2018 i 2021 amb La catedral barroca. Iglesia, sociedad y cultura en la València del siglo xvii (volums I, II, III i IV). La catedral de València fou protagonista d'un període històric crucial tant per a l'Església local com per al Regne de València, la mateixa Espanya i l'Europa coetània: el Barroc, les formes culturals del qual Fernand Braudel va vincular estretament al món mediterrani –del qual el marc espacial de la nostra institució fou una part important– per la irradiació de la Roma catòlica i la monarquia hispànica, valedora política de la Contrareforma.
El 2022, isqué La Catedral de València en el siglo xvi. Humanismo y reforma de la Iglesia, el primer volum d'una col·lecció que vol estudiar com l'humanisme i la Reforma varen marcar els destins de la catedral de València.
Tota la sèrie és el resultat del treball conjunt de professionals, historiadors i investigadors sota la coordinació i edició d'Emilio Callado Estela.
