Josep Piera arreplega el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El poeta valencià Josep Piera i Rubió ha rebut el 55é Premi d’Honor dels Lletres Catalans. L’acte se celebrà en el Palau de la Música de Barcelona amb l’assistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.
El premi, el concedeix Òmnium Cultural cada any a una persona que, per la seua obra literària o científica en llengua catalana, haja contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de llengua catalana, i està dotat amb 20.000 euros.
Des de la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, el felicitem pel seu recent premi i fem un repàs de tota la seua obra publicada per nosaltres:
Canvi de rumb. Els fantàstics setanta (1975-1979)
Amb la mort del dictador, es va obrir un temps d’esperança. Els esforços culturals de grups de jóvens inquiets, semblava que finalment il·luminarien una societat lligada a una llarga tradició de derrotes i renúncies. Hi havia col·lectius de mestres que s’aplicaven amb entusiasme a la renovació escolar i poetes que se sentien cridats a crear un nou imaginari col·lectiu a partir de paisatges oblidats i històries marginades. Per a detindre estos canvis, les capes socials que havien donat suport a la dictadura varen fer ús de la propaganda demagògica i tots els mecanismes de poder de l’Estat. Quatre dècades més tard, mentres el món viu els darrers mesos de la pandèmia, Josep Piera escriu unes memòries que són alhora una evocació íntima i una lúcida crònica social d’aquells anys.
Els anys setanta del segle passat, les generacions jóvens qüestionaren un sistema de valors que no volien perpetuar sense sotmetre a crítica. Els anys de Josep Piera com a estudiant universitari a València especialment (1969-1974) estan marcats per estes actituds, que definiran la seua persona i activitat literària. Este volum és un exercici de memòria i una crònica del que visqué i pensà l’autor en aquells anys de formació, i un procés iniciàtic fertilitzat per amics, amors, lectures i escriptors davant de la decisió íntima de desenvolupar al seu país natal una vida dedicada a la cultura, més en concret a la literatura. Estos són uns temps que Piera recupera com una fantasia.
Este llibre tracta de facilitar al lector una visió global dels poetes i la poesia àrabs que la civilització islàmica va produir en la zona oriental d’Al-Ándalus, que posteriorment es convertiria en el regne cristià de València, és a dir, l’actual País Valencià. El període històric del qual s’ocupa va dels regnes de taifes a la conquesta de València per Jaume I: malgrat no considerar la nòmina ni completa ni definitiva, vint-i-escaig poetes en poc més de dos segles és un número bastant representatiu de la que fon la contribució dels sarraïns valencians al conjunt de la poesia àrab d’Occident.
Antologia de poemes de Josep Piera traduïts al castellà per Jaime Siles.
Josep Piera. Poesia completa. 1971-2018
Esta obra és una finestra que ens transporta d’una manera fascinant a un Mediterrani dibuixat i eternitzat amb els versos de Piera, amb una selecció que es converteix en un passeig per les diferents etapes creatives de l’autor. Açò permet experimentar tot un conjunt d’imatges que defineixen el món que viu i percep mitjançant l’exploració dins d’uns poemes que expressen la riquesa de tot el que comença i acaba. Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, conscient del que ha sigut i del goig de cada tram de la vida. Així doncs, recórrer estos poemes és important per al lector que vullga compartir la comprensió i el goig d’una de les mirades poètiques més representatives de la literatura actual.
Premi València de poesia en valencià 2013. És un poemari d’una referència proustiana evident, però també al·ludeix «a la doble significació valenciana del verb trobar com l’acció de trobar fortuïtament i com el cant dels trobadors». Segons Piera, «és un llibre atzarós que reuneix poemes que m’han arribat, poemes recuperats, trobats, que, per la seua senzillesa, he volgut contar». L’autor ha revelat que es va presentar al premi «perquè m’animaren a fer-ho», i ha reconegut la seua satisfacció perquè «és el primer premi que guanye en la meua llengua i en la meua ciutat».
