Juan B. Puig Crespo, mestre i polític socialista de la primera meitat del segle XX
![Juan B. Puig Crespo, mestre i polític socialista de la primera meitat del segle XX](/media/dival/images/thumbs/note-6266-1056x792.jpg)
Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo, de Vicent Torregrosa Barberà, és el darrer número de la col·lecció «Estudis Universitaris», de la Institució Alfons el Magnànim, en el qual s’analitza, a partir d’un estudi de cas de l’evolució personal i política de Puig, la transformació del camp docent i l’ensenyament públic a la fi del segle xix i principis del xx: unir els ideals socialistes i els de la renovació pedagògica.
Puig, que exercí la docència a l’Alcúdia, Novelda i Saragossa, també va ser regidor en la capital d’Aragó, president de l’Asociación de Maestras de la Provincia de Zaragoza i director de l’Escuela de la Beneficencia de Zaragoza, on morí als 48 anys.
Va mostrar un gran interés per la innovació didàctica. Per això, el llibre també incorpora moltes imatges i il·lustracions, pàgines d’un llibre de geometria i agrimensura i també l’excepcional mètode de cal·ligrafia compost per 22 quadernets i publicat per l’editorial Dalmau-Carles com a exemple de la important faena de publicacions de material docent i escolar de Juan B. Puig Crespo.
El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella, i el de la coberta, de Juan Nava.
Vicent Torregrosa Barberà és mestre, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i doctor per la Universitat de València en esta darrera especialitat.
Des del 1974, ha desenvolupat responsabilitats docents i de gestió i investigació en àmbits diferents: docència i direcció del CP Bruschetti (1982-1987), inspector d’educació (1987-1996), professor de l’IES Dr. Simarro, i docència, investigació i gestió en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació (ECHE) de la Universitat de València.
Els seus treballs de recerca se centren en l’organització escolar i la política educativa de l’Espanya contemporània i la història de l’educació valenciana del segle xviii al xxi. Sobre este tema, va escriure la tesi doctoral Política escolar a Xàtiva (1707-1833). Del reformisme il·lustrat al model educatiu liberal.
És autor de diversos articles i obres com Il·lustració i educació. Xàtiva (1707-1798), finalista en la modalitat d’Assaig i Investigació dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 1985; Clericalisme i laïcisme escolar a Xàtiva (1885-1917), Premi Carles Sarthou d’Assaig i Investigació 2004; Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià. Breu aproximació històrica (1975-1995); Formar elits. Estatutos del Seminario Patriótico de San Felipe, i República, Guerra Civil i educació. Xàtiva, 1931-1939. També és guionista del documental Espais de pau en temps de guerra.