La fira del llibre tanca les portes amb el premi a Josep Piera
La 58a edició de la Fira del Llibre de València va tancar ahir diumenge 7 de maig les portes fins a l’any que ve. Centenars d’expositors han donat a conéixer les darreres novetats literàries. Dissabte passat 6 de maig, va tindre lloc un dels últims actes de la Fira, en el qual Elvira Lindo i Josep Piera reberen els Premis Fira del llibre 2023.
Este premi s’atorga des del 2019 amb l’objectiu de reconéixer la trajectòria i l’aportació a la literatura: un a la literatura en castellà i un altre a la literatura en valencià.
Del guardonat Piera, va ser una de les novetats que presentà la Institució Alfons el Magnànim enguany: Canvi de rumb. Els fantàstics setanta, 1975-1979, un assaig literari i memorialístic que aborda cinc anys decisius, de 1975 a 1979, amb canvis polítics, socials i culturals fonamentals. Piera reflexiona sobre el temps d’esperança que s’obri, l’entusiasme de renovació escolar a les aules, els esforços culturals de jóvens inquiets i la reacció de les estructures de l’Estat i els mitjans de comunicació, i ho fa amb un estil literari excel·lent. Tot açò dona com a resultat unes memòries que combinen l’evocació íntima i una crònica social lúcida d’aquells anys.
Piera va rebre el premi amb satisfacció i comentà que és un any molt especial i que, per edat i trajectòria, li estan caient molts premis honorífics, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el de la Plaça del Llibre i la distinció de la Generalitat. Està molt satisfet amb la seua trajectòria quan mira cap arrere i veu el camí que ha recorregut.
Josep Piera (Beniopa, 1947) viu a la Drova (Barx) des del 1974. Escriu les primeres obres en castellà, però ràpidament connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la generació dels 70 i serà un dels seus representants destacats al País Valencià. La seua trajectòria literària l’ha convertit en un dels autors destacats de la literatura catalana contemporània. Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell, notable exponent de l’obertura de la producció literària de l’època en sintonia amb la resta de les iniciatives culturals que marquen els anys de transició a la democràcia. Com a poeta, va rebre el Premi Carles Riba amb El somriure de l’herba (1980); com a prosista, guanyà el Premi Josep Pla amb El cingle verd (1982), i com a assagista, el Francesc Vallverdú amb El paradís dels paraules (1995). També ha cultivat la prosa memorialista, la biografia literària i la traducció de poesia. El darrer reconeixement rebut ha sigut el Premi d’Honor dels Lletres Catalans 2023. Entre les obres publicades per la Institució Alfons el Magnànim, destaquen Els fantàstics 70 (1969-1974), Els poetes aràbigo-valencians, Antología, El temps trobat i Poesia completa 1971-2018.
