La història al microscopi, el volum que ens permet tindre un coneixement més complet dels pobles de la Ribera

Divendres 25 d’octubre, la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va presentar el llibre La història al microscopi. XVIII Assemblea d’Història de la Ribera en la Inmavi – Magatzem de Gil (carrer de Salvador Gil, Castelló, Ribera Alta).

L’acte comptà amb la participació de Paco Teruel Machí, diputat de Cultura de la Diputació de València, Horte Gómez Llàcer, alcaldessa de l’Ajuntament de Castelló, Richard Garrigues González, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Francesc Xavier Martí Juan, coordinador del Secretariat Local de l’Assemblea de la Ribera i editor de l’obra, Antoni Furió Diego, membre del Secretariat Permanent de l’Assemblea d’Història de la Ribera, i el director del Magnànim , Enric Estrela.

En este llibre s’arrepleguen les comunicacions presentades a la secció de miscel·lània de les jornades.

La majoria se centren en un lloc concret, una època determinada i aspectes molt específics, com si l’ull de l’historiador, el geògraf o l’arqueòleg mirara a través d’un microscopi: d’ací l’ús de l’objecte per a posar títol a l’obra.

Amb l’edició del volum, fem una aportació més al corpus historiogràfic constituït per les actes de les edicions anteriors, un conjunt de valor inestimable que, amb les monografies comarcals i locals, ens permet tindre un coneixement cada vegada més complet dels pobles de la Ribera.

El volum està editat per Francesc Xavier Martí i Juan i compila vint treballs d’investigació a càrrec de vint-i-sis autores i autors que s’endinsen en un ventall que contempla geografia, arqueologia, història, historiografia i patrimoni cultural des de l’òptica més local fins a tractaments més amplis i generals de la comarca.

GEOGRAFIA

– «Camins ibèrics principals de la Ribera del Xúquer: proposta de traçats originals i variacions», de Joan Català i Cebrià

– «Camins històrics i vies pecuàries a la Ribera del Xúquer», de Carme Sanchis Deusa i Juan Piqueras Haba

ARQUEOLOGIA

– «Treballs topogràfics al castellet de Castelló», de Lydia Castan Mateu, Mònica Martí Gómez i Guillem Reig Sanz

– «Les excavacions arqueològiques a la plaça Major de Corbera (la Ribera Baixa)», de Miguel Gómez Sahuquillo

– «Possible pervivència material de l’església parroquial de Carlet», de Pau Armengol Machí

HISTÒRIA MEDIEVAL

– «Cavallers del rei , senyors de la terra: el llinatge dels Jofré, senyors de Benifaió (1381-1458)», de Luis Galán Campos

– «El síndic d’Alzira en les corts parlamentàries d’Alfons el Magnànim», de Sandra Bernabeu Borja

HISTÒRIA MODERNA

– «La primera insaculació de la vila de Carcaixent (1589)», de Bernat Daràs Mahiques i Vicent M. Garés Timor

– «Josep Agüir: vida i mort d’un bandoler en terres de Llombai», de Vicente Sanz Viñuelas

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

– «El catàleg de fills il·llustres de Castelló: un cas de construcció de la memòria històrica local», de Francesc Xavier Martí i Juan

– «Los orígenes del sindicalismo agrario en la Ribera del Xúquer», de Federico Verdet Gómez

– «Aproximació biogràfica al cenetista i republicà Rafael Codoñer Martí (Sollana 1910 – Paterna 1939)», de J. Lorenzo Benaches Borràs

– «Castelló en guerra (1936-1939): una aproximació documental i arxivística a la Guerra Civil en un poble de la Ribera», de Núria Gregori i Sebastià

– «Finezas: una generació de fotògrafs professionals», de Ramón Estarlich Candel i Marina Estarlich Martorell

PATRIMONI CULTURAL I ARTÍSTIC

– «Les campanes de la vall Farta o vall de Càrcer: aproximació a un patrimoni sonor viu», de Joan Alepuz Chelet

– «Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles xviii i xix)», de Josep Lluís Cebrián Molina

– «Estudi dels grafits d’una cambra de l’església de Castelló», de Miguel Gómez Sahuquillo

– «La defensa del patrimonio arquitectónico de Castelló (la Ribera Alta): el catálogo de protecciones», de Francisco Taberner Pastor i María Teresa Broseta Palanca

– «Les veus d’una ribera: geografia literària i optimista a la comarca», d’Enric Ramiro Roca

HISTORIOGRAFIA

– «La investigació i la divulgació de la història local a la Pobla Llarga: els historiadors Eduard Soler i Estruch, Norbert Blasco i Gil, Balbí-Josep Serena Pérez i Joan Català i Cebrià», de Ferran Pastor Belda.