La història del nové art del còmic
CaixaForum València inaugura la seua exposició dedicada al còmic, que comptarà amb fins a mil vinyetes, desenes d’originals i muntatges a gran escala: una exposició que acosta els més curiosos a este món de paper en el qual no existeixen els límits i pot visitar-se fins al pròxim 29 d’octubre.
La mostra comprén dos grans donacions: la de Bernard Mahé, comissari de l’exposició i propietari de la majoria de les peces que es mostren, i la de Vicent Sanchis, col·leccionista i expert del món del còmic. Mahé i Sanchis ofereixen amb les seues donacions un passeig clau per a comprendre la història del nové art.
L’exposició es divideix en vuit grans blocs per a proposar un panorama complet dels tipus d’historietes que es compten i es lligen en el món occidental: des d’una secció dedicada al còmic espanyol fins a una sala fosca i misteriosa de superherois en la qual les fotografies no estan permeses pels acords tancats amb Marvel i DC en matèria de drets d’autor. Completen el relat Mortadelo y Filemón, Mafalda, Garfield, Snoopy, Calvin & Hobbes, Spiderman, Tintín i més de cent noms que viuen entre vinyetes.
El còmic va començar a considerar-se un vertader art fa molt poc; les editorials o els dibuixants mateixos rebutjaven les tires quasi sempre per falta d’espai, i algunes de les que se salvaren i varen arribar a les mans de Mahé o Sanchis poden vore’s ara en esta exposició.
Centenars de secrets s’amaguen entre més de 300 pàgines de publicacions. Per este passeig, destaquen també noms valencians com el de Segrelles o el del dibuixant Daniel Torres, les històries del qual formen part d’esta gran vinyeta panoràmica.
L’exposició es tanca amb la novel·la gràfica, eixe gènere que, a vegades, sembla que es baralla amb la vinyeta i del qual Sanchis explica que només es diferencia «perquè és una mica més literari».
La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació atorga el Premi València de novel·la gràfica. Al guanyador del premi, se li edita la seua obra en col·laboració amb Andana Editorial.
Entre les obres guanyadores, estan:
– Rotunda, de Candela Sierra, guanyadora del Premi València de novel·la gràfica 2022, és una història que ens descobreix les incoherències d’un panorama laboral que s’ha vestit de neologismes i tendències, però que, en realitat, encara manté interiorment valors neoliberals i masclistes.
– Un os al Marroc, de Lluc Silvestre i Mr. Ed, té el premi al còmic millor editat el 2022 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. És un diari interessant i divertit sobre com es crea un festival musical al Marroc. El relat en primera persona de Lluc Silvestre va molt més allà d’això: és a més un assaig amé sobre la música i la seua indústria, la mescla sonora i cultural, i també una connexió necessària sobre els estereotips de la idea de nosaltres i la dels altres, tot això magistralment plasmat pels dibuixos d’Ed, que converteixen Un os al Marroc en un calidoscopi gràfic desbordant.
– Temporada de collita, d’Alba Flores i Ángel Abellán, ens mostra tres generacions de dones diferents que es reuneixen cada matí a les 11 per a menjar-se un entrepà i xarrar de les seues inquietuds, pors, diferències i semblances, tot això mentres contemplen embadalides el camp de bresquilles que s’estén darrere de la fàbrica de conserves.
– L’era d’Aquari, de Jordi Peidró i Torres, de tints autobiogràfics, és la història d’un viatge exterior per Rússia, Mongòlia i la Xina, i d’un viatge interior pels sentiments i records del protagonista. Com bé diu l’Àlex: tragèdia?, comèdia?, tot alhora?, què és la vida si no?
– Dues monedes, de Núria Tamarit, és la història d’una adolescent europea que viatja al Senegal acompanyant sa mare, que treballa en el projecte de construcció d’una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble d’agricultors i pescadors al nord del país. Habituada a les comoditats i dinàmiques de l’anomenat primer món, a mesura que es va aclimatant als ritmes i els costums del lloc, anirà prenent consciència que la mitat del seu equipatge eren tòpics, prejudicis i desconeixement.
