Les novetats literàries de tardor del Magnànim porten propostes per a tots els gustos
Amb estes darreres novetats editorials, els lectors podran accedir a una àmplia varietat de títols i gèneres literaris.
Entre les propostes literàries d’esta tardor per a gojar de la lectura, trobareu títols com:
Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil. La asistencia sanitaria en las prisiones de Valencia capital de la República, de Xavier Garcia Ferrandis
En esta monografia, l’autor aborda l’impacte de la contesa en el sistema penitenciari analitzant les condicions sanitàries de les presons.
La situació de la rereguarda a València durant el conflicte va fer que grans contingents de presoners foren traslladats a la ciutat i els seus voltants. Açò feu necessari augmentar l’univers carcerari mitjançant dos estratègies: la reorganització de les presons existents abans de l’esclat de la guerra i l’habilitació ad hoc de nous espais de reclusió en edificis confiscats.
El tercer número incideix en analitzar les diverses esferes de la cultura festiva a partir de temes d’actualitat i d’interés per al sector festiu.
José Martínez Tormo aborda la necessitat de professionalitzar la gestió de la cultura festiva, un tema que Montse Català aborda també respecte al periodisme especialitzat i Amparo Pons treballa a través de l’anàlisi de les tipologies de publicacions festives. A més, la revista aborda uns quants problemes a través de casos de festes concretes, com els conflictes en les festes populars a Euskal Herria, abordat per José Ignacio Homobono; el conflicte en la Setmana Santa andalusa, de César Rina; el discurs del Misteri d’Elx i el problema de la seua interpretació, que aborda Francisco Larubia-Prado, i el treball dut a terme per Fonèvol per a aconseguir la igualtat en la festa de Moros i Cristians.
Costumisme i regionalisme en la literatura valenciana (1837-1937), de Carles J. Barquero Genovés
Este estudi intenta reconstruir el procés amb el qual uns quants escriptors, des de localitzacions i ideologies diverses, varen contribuir a modelar l’imaginari simbòlic valencià a través de la literatura. Lluny de limitar-se a l’anàlisi d’una certa identitat prototípica, este treball comprén les contribucions d’autors d’Alacant, Castelló de la Plana, Elx i Oriola, entre altres poblacions, i tracta d’esbrinar per què la nostra identitat pren des del primer moment un caràcter invertebrat i plurifocal.
L’últim serf, de Maria Ibars Ibars
L’últim serf és un gran retaule fet des de l’afecte al món precari a què Maria Ibars se sentia plenament lligada i des de la solidaritat amb la massa de gent anònima i subalterna que el sostenia. És una novel·la humaníssima contada des d’una mirada escèptica al progrés i recelosa de la condició humana.
Està ambientada en el primer terç del segle xx, un període clau en el desenvolupament econòmic i social de Dénia i la seua comarca per la irrupció de la modernitat i la crisi consegüent de la societat tradicional.
Manuel Molins. Teatre complet 4. Assaigs, de Manuel Molins Casaña
Este volum arreplega alguns dels textos assagístics de Manuel Molins, que, en forma de ponències, comunicacions a congressos, articles o publicacions, el dramaturg ha presentat al llarg dels anys. És una selecció d’assajos sorprenent que reflecteix l’ideari d’este dramaturg: problematitzar el món, despullar les convencions i situar els humans enmig dels drames en què sobreviuen per la injustícia i les pressions dels poderosos. Amb el teatre, els assajos formen part de l’obra completa d’este autor valencià.
La història al microscopi. XVIII Assemblea d’Història de la Ribera, edició a càrrec de Francesc Xavier Martí i Juan
Este volum arreplega les comunicacions presentades a la secció de miscel·lània de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera. La majoria se centren en un lloc concret, una època determinada i aspectes molt específics, com si l’ull de l’historiador, el geògraf o l’arqueòleg mirara a través d’un microscopi: d’ací l’ús de l’objecte per a posar títol a l’obra.
Amb l’edició del volum, fem una aportació més al corpus historiogràfic constituït per les actes de les edicions anteriors, un conjunt d’inestimable valor que, amb les monografies comarcals i locals, ens permet tindre un coneixement cada vegada més complet dels pobles de la Ribera.
Estellés: mirades i rècords, diverses autores, coordinat per Lourdes Toledo
Es tracta d’una obra col·lectiva, heterogènia per necessitat, un llibre que aporta les lectures d’Estellés que han fet onze dones (periodistes, filòlogues, investigadores, comunicadores, escriptores, historiadores i poetesses). Són la mirada, les reflexions, les vivències i els records d’Isabel Añó, Irene Mira, Antònia Cabanilles, Xènia Dyakonova, Maria Àngels Francés, Meritxell Matas, Glòria Bordons, Fanny Tur, Begonya Pozo, Irene Rodrigo i Susanna Lliberós.
El resultat de tot açò és en part este llibre polifònic, femení, honest i testimonial, íntim i esgarrat a vegades, sobre el poeta Estellés, la seua obra i la seua personalitat, escrit amb un agraïment immens cap a qui ens va ensenyar que «Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble ».
Mort i pam. Antologia poètica, de Vicent Andrés Estellés
És una selecció de seixanta-vuit poemes de Vicent Andrés Estellés procedents de diverses de les seues obres. Els poemes, seleccionats per la seua filla Carmina Andrés, obeeixen, tal com ella diu en la introducció, a la intenció de mostrar el poeta de Burjassot «tal com jo l’he conegut i el recorde». Així doncs , al llarg de l’antologia, composta per tants poemes com anys va viure l’autor, podem acostar-nos a «una espècie de biografia narrada per ell mateix», que ens permetrà «trobar l’home humil i senzill que s’amaga darrere dels seus versos».
Primera soledad, de Vicent Andrés Estellés
Esta obra havia sigut escrita entre els mesos de març i maig del 1956 i havia romàs inèdita fins que es publicà trenta-dos anys després, un període de temps molt llarg entre l’escriptura i la publicació. L’elaboració del poemari havia estat motivada i condicionada per la mort de la seua primera filla, Isabel Andrés Lorente, ocorreguda la matinada de l’1 de març del 1956 als tres mesos d’haver nascut. Sense cap mena de dubte, estos aspectes singularitzen esta obra dins de la trajectòria llarga i extensa del poeta.
Teatre complet 1 i 2, de Rodolf Sirera Turó
Comprén dos volums amb totes les seues obres dramàtiques originals escrites entre 1969 i 2023, excepte les setze que va escriure amb el seu germà Josep Lluís, les quals s’inclouran en un futur volum.
El primer volum està compost per 25 obres: «La pau (retorna a Atenes)», «Plany en la mort d’Enric Ribera», «Peret o els miracles de l’astúcia», «La infanta Tellina i el rei Matarot», «La farsa de Misser Pere Pathélin», «El nas tallat», «Tres variacions sobre el joc del mirall», amb un epíleg d’homenatge a Alfred Jarry, «L’estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle», «Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista», «El misteri de la cambra tancada», «Medea», «Memòria general d’activitats», «Arriba escuadras a vencer», «Arnau», «L’assassinat del Doctor Moraleda», «Intermedi», «El verí del teatre», «La màgia dels colors i les banderes», «Bloody Mary Show», «Històries de desconeguts», «Retorn als orígens», «Funció de gala», «La primera de la classe», «El príncep» i «La princesa del desert».
El segon volum conté 22 obres: «Números de pallassos», «Indian summer», «La caverna», «Un fill és un regal de Déu», «Maror (les regles del gènere)», «Falta», «L’última cinta», «Punt de fugida», «La mirada de l’alquimista», «Pluja», «Un home pacífic», «Pla del vol», «Raccord», «Autògraf», «Trio», «Autonòmics», «L’home invisible», «Plagi», «Supervivents», «Matinada», «El deute» i «Clandestins».
Revista Valenciana de Filologia 8. Segona època. 2024.
Este nou número tracta monogràficament sobre el nostre poeta contemporani més universal: Vicent Andrés Estellés.
Per tant , el dossier està configurat per set treballs al voltant de la producció estellesiana coordinats pel professor de la Universitat de València Jordi Oviedo, especialista en el nostre autor. Així doncs, un primer bloc d’articles comença amb l’obra d’Estellés i les diverses formes i gèneres: l’ègloga, la tanka i la prosa, mentres que el segon planteja algunes de les diverses i nombroses possibilitats d’anàlisi. Tanca el dossier una aportació que proposa traslladar la dicció dels seus poemes a l’anglés amb l’objectiu de ressaltar les possibilitats del llenguatge estellesià a altres idiomes.
Estellés als cors, d’Andreu Soler
Andreu Soler, submergit en les lletres i els sentiments d’un dels nostres poetes més universals, Vicent Andrés Estellés, ha compost dotze obres per a cor en les quals combina agrupacions femenines, mixtes i cors juvenils i infantils per a oferir-nos un repertori a l’abast de tota mena d’agrupacions, de qualsevol edat i amb els poemes més coneguts del fill del forner .
L’edició compta amb la participació de vint-i-tres cors, que impliquen vora cinc-cents cantors de totes les edats des dels sis anys i mostren alhora la gravació de cadascuna de les peces, audibles mitjançant el codi QR imprés en el llibre.
