L’últim serf, la darrera obra publicada de Maria Ibars
Amb motiu de l'anunci de l'Any Maria Ibars, la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua han coeditat el llibre L’últim serf, amb introducció i edició de Carles Mulet.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua prengué la decisió de declarar el 2024 Any Maria Ibars en el Ple del 4 de febrer. Ha tingut en compte l'ús que fa l'escriptora del paisatge com a tema de la seua producció literària, la perspectiva femenina i el compromís amb les condicions de vida desiguals de les dones.
L'obra va ser la seua darrera novel·la en publicar-se i isqué a la llum poc després de la mort de l'autora al gener de 1965 a pesar que l'havia acabada el 1958. L’últim serf és un gran retaule fet des de l'afecte cap al món precari al qual Maria Ibars se sentia plenament lligada i des de la solidaritat amb la massa de gent anònima i subalterna que el sostenia. És una novel·la humaníssima, comptada des d'una mirada escèptica al progrés i recelosa de la condició humana.
Ambientada en el primer terç del segle xx, un període clau en el desenvolupament econòmic i social de Dénia i la seua comarca per la irrupció de la modernitat i la consegüent crisi de la societat tradicional, L’últim serf. A l’ombra del Montgó, que podem situar dins del corrent de la novel·la social dels anys cinquanta, gira al voltant del naixement de la consciència obrera entre els treballadors de la indústria de la pansa i la seua organització i lluita. Malgrat que es tracta d'un relat de ficció, són evidents els elements autobiogràfics que Maria Ibars incorpora a l'obra, com, per exemple, tot un univers de personatges basats en la realitat de la Dénia del moment, començant pel mateix Batiste, personatge que, amb la seua fidelitat total a l'amo, dona títol a la novel·la i és un veritable transsumpte del pare de Maria Ibars, qui va ser durant molts anys l'encarregat del magatzem Arguimbau i home de confiança del seu patró. Un altre aspecte destacable del llibre és el protagonisme de les dones, senyores o treballadores del magatzem, però totes víctimes d'una societat profundament masclista.
La presentació del llibre se celebrarà dimecres que ve 20 de novembre a les 19 hores en el Centre Cultural la Beneficència i comptarà amb la participació de Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València, Verònica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua , Maria Àngels Francés, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Manuel Payà.
Maria Ibars i Ibars nasqué a València el 1892, però, molt prompte, la seua família es traslladà a Dénia i durant tota la vida se sentí arrelada a la comarca de la Marina Alta. El 1913, obtingué el títol de mestra per l'Escola Normal de València, i pocs anys després fou destinada a la Font de la Figuera, on es va casar l'estiu de 1917 i va tindre una filla i un fill. El 1934, es traslladà a València, on es retrobà amb Carles Salvador, amic dels seus anys d'estudi, qui contribuí a introduir-la en el petit cercle d'intel·lectuals valencianistes del moment. Amb la relativa liberalització del règim franquista després de la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial i la tímida recuperació de l'activitat editorial en valencià, Maria Ibars publica el seu primer llibre, Poemes de Penyamar (1949), amb un pòrtic de Carles Salvador. Aquell mateix any, guanyà el premi de novel·la en els Jocs Florals de Lo Rat Penat amb Vides planes, i el 1951, en la IV Taula de Poesia del Cercle de Belles Arts, va presentar una altra compilació de poemes, Ram a l’amiga. La mort de Carles Salvador el 1955 accentuà l'aïllament en què va viure els seus darrers anys. El 1958, ja havia entregat a l'editorial Sicània el conjunt de la seua obra narrativa, inclòs L’últim serf, que, així i tot, no veuria la llum sinó poc després de la mort de l'escriptora a València en gener de 1965.
