Mor la Premi Nobel de Literatura Louise Glück
La poeta estatunidenca Louise Glück va morir este divendres passat als 80 anys, amb una carrera de mig segle.
Inspirada en la mitologia antiga i en la seua pròpia vida, els seus textos, sovint breus i esguitats d'humor, conformen una poètica del quotidià amb temàtiques com les relacions familiars, la soledat, el divorci, els problemes amb els fills o la mort dels sers estimats.
Va rebre el Premi Nobel de Literatura de 2020, i va obtindre quasi tots els premis importants als EUA, des del Pulitzer al National Book Award o la medalla nacional d'Humanitats en el 2016, sent una de les poetes estatunidenques més premiades del seu temps.
Autora de més d'una dotzena de poemaris, a més d'assajos i una rondalla, entre els quals destaquen The Wild Iris, que li va meréixer el Premi Pulitzer, Avern, mereixedor del Premi L. L. Winship/PEN New England i Faithful and Virtuous Night, el qual va rebre el Premi Nacional del Llibre als Estats Units.
Louise Glück va continuar escrivint i ensenyant fins al final de la seua vida, més recentment com a professora de poesia en la Universitat de Yale en New Haven.
La Institució Alfons el Magnànim té publicades dues obres d'esta autora:
Avern, Glück ens parla de la infantesa i la vellesa sense ni tan sols parpellejar. Fugint de complexitats metafísiques i profunditats forçades, explora el cos i la ment amb una acidesa que t’empasses com una llaminadura i et fa qüestionar la dimensió real de la poesia, regne alhora de la desil·lusió i la il·luminació.
Nit fidel i virtuosa, la poesia d'aquesta escriptora ha estat titllada de «confessional», molt conreada en la poesia anglosaxona. En Glück els versos ens diuen que «Jo era com una llum brillant passant a través d'una cambra fosca», si la cambra fosca és el llenguatge, sempre mentider, que es desvetla per la contingència de la mateixa vida. La seua producció literària brilla, entre altres coses, perquè exigeix un paper actiu al lector. «Nit fidel i virtuosa es tracta d'un dels seus llibres més potents, subtils i profunds». D. Sam Abrams.
