Onze autores per a celebrar el dia Internacional de la dona

Per a celebrar este 8 de març, en la Institució Alfons el Magnànim, hem fet una selecció dels darrers deu llibres escrits per dones, els deu amb perspectives i estils molt diferents.

Estes onze autores escriuen en distints gèneres literaris:

1. Joana Tormo Martí, Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana

Durant quatre anys i quatre mesos, l’actual comunitat autònoma valenciana va rebre el nom oficial de País Valencià. Acceptada naturalment pels partits polítics de la Transició, la denominació arreplegava unes aspiracions sobiranistes que anaven acompanyades d’un impuls decidit de recuperació cultural. L’oposició democràtica trobà en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. Està coescrit amb Guillem Llop i Forcada.

2. Oreto Trescolí Bordes, Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana

El ball dels tornejants o del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial i amb una gran tradició històrica en el territori valencià, i consisteix en un enfrontament fingit entre els seus intèrprets, habitualment vuit. La seua particularitat és la utilització d’unes fines varetes de fusta en substitució de les llances o espases, que fan vibrar i llancen a l’aire mentres executen el ball. La música que els acompanya és un tambor que marca amb els seus tocs secs el ritme pausat i solemne d’esta dansa. És una dansa que es recupera alhora que es configura com un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana. Coescrit amb Enric Olivares Torres.

3. María José Garcia Hernandorena, De la colla a la guenga. Memòries, xarxes i estratègies de l’emigració valenciana als Estats Units d’Amèrica durant el primer terç del segle xx

L’emigració de valencians i valencianes als Estats Units les dos primeres dècades del segle xx i les seues conseqüències en la societat valenciana és un dels fenòmens més desconeguts en les diferents ciències socials. Este corrent migratori es va inserir dins d’uns fluxos més amplis i globals que portaren milers de persones cap al continent americà entre finals del segle xix i principis del xx. Els espanyols que van triar els Estats Units com a destí final no van ser, dins d’este corrent, el grup més nombrós, però, entre ells, els valencians tingueren un protagonisme que mereix ser destacat. Amb este treball, es vol omplir un buit des d’una perspectiva antropològica i etnogràfica i seguir-ne les petjades i la presència des del passat i en el present.

4. Maria Bonillo Vidal, Ventres sota custòdia. Històries de l’esterilització forçosa a dones amb discapacitat

Fins a l’any 2020, a Espanya era legal esterilitzar dones amb discapacitat contra la seua voluntat. Este llibre indaga sobre els orígens d’esta pràctica, reconeguda globalment com un acte de violència, una forma de control social i, a vegades, fins i tot una tortura.

Estes pàgines són un relat que tracta de donar veu a víctimes doblement silenciades: per ser dones i per tindre una discapacitat, adultes a què s’ha negat durant dècades de democràcia un dret fonamental bàsic com el de decidir sobre el seu cos propi.

5. Tatiana Hidalgo-Marí, Mise en abyme

Premi València Nova de poesia en valencià de la Institució Alfons el Magnànim 2022. És un poemari sensible i sincer sobre el pas del temps, l’amor i el desamor que homenatja autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Charles Baudelaire i Miquel Martí i Pol. Mise in abyme és el camí introspectiu d’un viatge d’època pel desamor i la luxúria de la desgràcia i la incomprensió a l’amor i el sentit de la vida.

6. Emily Dickinson, Emily Dickinson. Poemes 1850-1886

Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i els contemporanis. Té un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, curta períodes amb guions, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc. Així i tot, en estos versos de ritme admirable, tot funciona al servei del poema, amb un gran sentit de l’experimentació lèxica i la ironia. És en els poemes curts, que són la majoria, on millor es constaten tots estos efectes. Poemari traduït per Carme Manuel.

7. Mayte Gómez Molina, Los trabajos sin Hércules

Premi València Nova de poesia en castellà de la Institució Alfons el Magnànim 2022. És una escriptora i artista audiovisual i digital que treballa amb el concepte de literatura expandida a través dels nous mitjans; tracta temes com el cos, la identitat i la realitat com a contracte social. Becària Fullbright 2019-2021, ha estudiat un màster en cinema, vídeo, nous mitjans i animació en The School of the Art Institute de Chicago com a colofó als seus estudis en comunicació audiovisual i el seu màster en Producció i Investigació en Art en la Universitat de Granada.

8. Rosa Solbes López, Trets. Imatges de la Transició valenciana

Més de cinc-cents dispars sobre la realitat de la Transició valenciana disparats pel reporter Josep Vicent Rodríguez. S’agrupen en les seccions clàssiques de les publicacions periòdiques, mantenen un cert orde cronològic i estan acompanyats d’una explicació resumida de les imatges per la periodista Rosa Solbes. El que sembla indiscutible en tot cas és que la Transició va constituir l’etapa fundacional d’una democràcia imperfecta, però certament alliberadora.

9. Amelia Ortiz Gil, Astronauta. Pioneras de la exploración espacial

En juny del 1963, la Unió Soviètica posava en òrbita la primera dona cosmonauta. El camí no fon fàcil per a Tereixkova i les seues companyes, però, per a les dones dels Estats Units, es convertiria en una missió impossible fins a vint anys més tard. Des de llavors, el nombre d’exploradores espacials encara està lluny d’igualar el dels seus companys masculins. Este llibre conté les esperances i els anhels de les pioneres que, amb perseverança i tossudesa, es negaren a acceptar que l’orde social establit les deixara fora de l’exploració espacial, tal com John Glenn va declarar el 1962 davant de la comissió d’investigació del Congrés dels Estats Units que estudiava la possible discriminació de la NASA contra les dones del Mercury 13.

10. Beatriz Santamarina Campos i Aida Vizcaíno Estevan, Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera

Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera s’endinsa en els sistemes de pesca del llac i tot el coneixement associat. Els redolins, la singularitat de la pesca al cel, l’ambulant i el seu catàleg d’arts, la riquesa topogràfica, les formes d’orientació, els atifells, les embarcacions i tants altres elements conformen el complex sistema pesquer de l’Albufera, resultat de la capacitat d’adaptació i dels coneixements sobre el mitjà acumulats durant segles.