Pedro J. de la Penya, adeu a l'autor d'una extensa obra, tant poètica com narrativa
L'escriptor i jubilat professor de literatura de la Universitat de València en el departament de Filologia Espanyola va faltar el passat 9 de juliol als 79 anys. Era doctor en Filologia i llicenciat en Ciències de la Informació i va presidiri durant alguns anys l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris.
És autor d'una extensa obra, tant poètica com narrativa, composta per un bon nombre de llibres de poemes i novel·les, així com d'assajos i treballs acadèmics sobre literatura de la seua especialitat.
Va obtindre el Premi Ausiàs March de poesia el 1971 per l'obra Círculo del amor (y sus efímeros), premi de narrativa Ciutat de Palma en 1974 per l'obra Lobo Leal, el Blasco Ibáñez en 1979 per El vacío, vacío i el premi de narrativa Ateneu de Santander de 1988 per Los Años del Fuego.
Amb la Institució Alfons el Magnànim va guanyar el Premi narrativa en castellà l’any 1997 per l'obra Ayer, las golondrinas i el Premi València de Poesia en Castellà el 2002 per l'obra Los iconos perfectos. També va ser director de col·lecció Antologies Poesia del Magnànim i autor de les següents obres amb nosaltres:
És una novel·la escrita al límit: de la biografia, de la passió, de la història, de l'existència. Perquè Pedro J. de la Peña s'hi ha deixat un tros d'ell, transcendeix gèneres per a convertir-se en una experiència narrativa insòlita dins del panorama actual de les nostres lletres. Hi assistim a l'esdevindre existencial, turbulent, apassionant, de Gustavo Adolfo Bécquer. Ara bé, no al del Bécquer arquetípic, de manual de literatura, sinó al d'un Bécquer desconegut, massa humà tal vegada, ple de contradiccions, ric en matisos. Com la vida mateixa. I Pedro J. de la Peña n'aborda la figura, el món, des d'una perspectiva audaç, enfrontant-se sense reserves a un mite poderós. Per això, prompte percebrà el lector la força narrativa, vital fins i tot, que subjau en cada línia. Perquè Ayer, las golondrinas és una novel·la comptada amb el mestratge d'un escriptor adobat en milanta batalles, de profundes arrels poètiques que confereixen a l'obra una atmosfera molt particular que, no obstant això, no impedeix que l'autor desplegue una prosa depurada i precisa com poques. De la conjunció dels anteriors elements no pot nàixer altra cosa que una obra que ens descobreix les llums i les ombres d'un Bécquer inèdit. I, potser, ens descobreix les llums i les ombres de la realitat. Al cap i a la fi, el costat fosc del cor.
· El viaje (Els Plecs del Magnànim)
És el numere 30 dins de la col·lecció Els Plecs del Magnànim. L'obra El viatge va tindre traduccions al valencià, portugués, italià i francés.
· Los iconos perfectos (Premi València de Poesia en Castellà 2002)
Los iconos perfectos és el llibre final d'una trilogia que es va iniciar amb El soplo de los dioses (Editorial Aguaclara, Alacant, 1992), i es va continuar amb Los dioses derrotados (Editorial Visor, Madrid, 2000), i tracta sobre la progressiva degradació de la civilització occidental en la seua permanent agressivitat a les restants cultures, especialment les considerades com «el tercer món».
Llibre de viatges en el sentit apocalíptic i al·lucinant de la paraula, ens enfronta a les constants doloroses amb les quals es viu als països de l'Est, especialment els de l'Església Ortodoxa Cristiana, el fracàs de les ideologies que van tindre presència i poder des de la postguerra fins a la fase final del segle XX, amb l'afonament moral que la derrota hi ha deixat.
Pertany a l'intent d'una poesia més en cerca de l'epopeia que del lirisme, i més pròxima a una visió social que a la subjectivitat del jo poètic. Es tanca, amb el present llibre, una visió de l'èpica agònica amb la qual s'ha iniciat el segle XXI.
· Juan Gil-Albert. La frente clara brotando sobre un cuerpo sensitivo
En el centenari del naixement de Juan Gil-Albert (1904-2004) es feia imprescindible aquesta edició, actualitzada i augmentada, del primer dels llibres que es va publicar sobre ell.
Gil-Albert és, en la segona meitat del segle XX, reivindicat com una figura excepcional de l'exili espanyol i de la creació en els tres gèneres fonamentals de la literatura: l'assaig, la prosa i la poesia. En tots ells destaca per l'especial lluminositat del seu estil, la seua fonda i àmplia concepció del món i el seu compromís amb la societat del seu temps, que ell va definir com: liberalisme moral, democràcia política, socialisme econòmic.
