Presentació d’Indignas hijas de su Patria, d’una de les institucions més longeves i desconegudes del franquisme
Dimarts passat 19 de desembre, la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació va presentar el llibre Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, de Marta García Carbonell i María Palau Galdón.
La presentació se celebrà en el Centre Cultural la Beneficència i va comptar amb la presència de les autores, que van estar acompanyades de Guillermo López García (director de col·lecció), Elena Tamarit (membre de l'executiva de la Unió de Periodistes), Esther López Barceló (autora del pròleg) i Pilar Dasí (supervivent del Patronato de Protección a la Mujer).
El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme creat en 1941 i dissolt en 1985 que va perseguir «la dignificació moral de la dona» amb l'objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l'exercici de la prostitució clandestina de menors d'edat. No obstant això, es va erigir com un sistema de control sobre la població femenina, que va tractar d'imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.
Sota l'ull vigilant d'ordes religiosos femenins, milers de xiques van ser tancades en reformatoris convertits en espais de tortura, repressió i càstig.
Aquesta és la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d'un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia.
