Rafael Ferrer i Bigné, erudit del vuit-cents valencià
Escrits valencians, de Rafael Ferrer i Bigné, és el darrer llibre que acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació per a recuperar la producció literària valenciana del darrer terç del segle xix.
Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 1892), poeta, erudit i periodista, va tindre un paper determinant al capdavant de l’anomenada Renaixença, el moviment lingüístic i literari que va protagonitzar la segona mitat del segle xix i tractava de fomentar i prestigiar l’ús culte de la llengua dels valencians.
Escrits valencians està integrat per uns cinquanta poemes i textos en prosa que mai s’havien publicat conjuntament i representen una de les aportacions literàries més sòlides i remarcables del nostre vuit-cents, convenientment editats per Rafael Roca. Alguns dels poemes eren inèdits i la majoria veren la llum en vida de l’autor de manera dispersa.
El 2019, es va publicar, conjuntament per Editorial Sargantana i la Institució Alfons el Magnànim, Memòria d’un poeta de la Renaixença. Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892), del periodista Jaime Millàs Covas. És una biografia molt completa basada en un treball de recerca sobre els materials i documents que conserva l’arxiu familiar de Ferrer i Bigné.
Rafael Ferrer i Bigné va jugar un paper determinant en la conformació del moviment cultural, lingüístic i literari que protagonitzà la segona mitat del segle xix i buscava fomentar i donar prestigi a l’ús culte de la llengua dels valencians. Va participar en els emblemàtics Jocs Florals de Barcelona de 1868 i pertanyia al nucli d’escriptors integrat per Constantí Llombart, Teodor Llorente, Fèlix Pizcueta, Jacint Labaila… que el 1878 fundà la societat cultural Lo Rat Penat. A més, el 1873 va publicar un notable estudi historicocrític sobre els poetes valencians dels segles xiii, xiv i xv que formava part d’una ambiciosa història de la literatura titulada El Parnàs valencià, que abastava des de l’època medieval fins al segle xix i que Ferrer i Bigné deixà pràcticament acabada i inèdita.
