Recomanacions de llibres per a este estiu

Les vacances estivals són propícies per a llegir: tenim més temps que en qualsevol altra època de l’any i podem dedicar hores a la lectura. A la platja o en plena muntanya, els llibres són el company de viatge perfecte.

La Institució Alfons el Magnànim et dona nou recomanacions perquè no ens falte un bon llibre per a llegir a la platja, la piscina o el saló de la nostra casa, nou llibres que et refrescaran este estiu i serviran de companyia perfecta:

– Canvi de rumb. Els fantàstics setanta (1975-1979), de Josep Piera Rubio

Amb la mort del dictador, s’obrí un temps d’esperança. Els esforços culturals de grups de jóvens inquiets, semblava que finalment il·luminarien una societat lligada a una llarga tradició de derrotes i renúncies. Hi havia col·lectius de mestres que s’aplicaven amb entusiasme a la renovació escolar i poetes que se sentien cridats a crear un nou imaginari col·lectiu a partir de paisatges oblidats i històries marginades. Per a detindre estos canvis, les capes socials que havien donat suport a la dictadura van usar la propaganda demagògica i tots els mecanismes de poder de l’Estat. Quatre dècades més tard, mentres el món viu els darrers mesos de la pandèmia, Josep Piera escriu unes memòries que són alhora una evocació íntima i una crònica social lúcida d’aquells anys.

– El negoci dels aules. L’ensenyament privat i concertat al País Valencià, de Moisés Pérez Pascual

El negoci de l’ensenyament concertat i privat del País Valencià està conformat per una xarxa d’actors amb uns interessos ideològics i uns vincles econòmics que rarament són identificats en la discussió pública i mediàtica sobre l’educació. En esta investigació periodística, els lectors tenen l’oportunitat de fer un viatge a través d’una teranyina que fon beneficiada en detriment de l’escola pública durant les dos dècades de governs conservadors en el territori valencià, un model educatiu indicat a més per a fomentar la segregació social.

– Joan Fuster. D’un temps, d’un país (1922-1992), de Salvador Ortells Miralles i Francesc Pérez Moragón

És el resultat d’anys d’investigacions i el text més complet sobre la vida i el pensament de l’escriptor suecà publicat fins ara. El llibre no es limita a la mera biografia, ni tan sols al pensament de Fuster, sinó que remet constantment al context cultural i polític de l’època, de tal manera que també és una història de set dècades de la societat i la política que visqué Fuster. És una biografia rigorosa i alhora divulgativa, a l’abast de molts tipus de lectors, amb una gran profusió d’imatges (fotografies i documents), que acompanyen el text i ajuden a entendre’l, i que no defuig els aspectes més polèmics de l’escriptor.

– Història de la Segona República al País Valencià, de diversos autors

Passats noranta anys des de l’establiment de la Segona República, no existia encara una publicació de síntesi que explicara aquells temps en terres valencianes. Història de la Segona República al País Valencià ofereix al lector una obra actualitzada i dirigida al públic general, els estudiants universitaris i els especialistes. Es tracta d’un volum fet per diverses generacions d’historiadores i historiadors que agrupa sensibilitats historiogràfiques plurals. L’interés per la història republicana que ha reviscolat els darrers anys està lluny d’esgotar-se, i este llibre vol continuar alimentant-lo. No debades, molts dels reptes del nostre segle xxi estigueren presents ja els anys trenta del segle xx, i esta obra no és sinó una invitació a continuar pensant un període clau de la història dels valencians.

– Gènere i TIC. Fent i desfent gèneres i tecnologies, de Núria Vergés Bosch

La relació entre gènere i tecnologia està en transformació constant i fa dècades que genera curiositat i interés des de l’acadèmia, les empreses, les polítiques públiques i els moviments feministes. Per a qualsevol persona interessada en les tecnologies, els estudis de gènere o els feminismes, este llibre resultarà aclaridor i inspirador, i probablement generarà noves idees, solucions i preguntes.

– La immigració estrangera al País Valencià. Espills per a una societat diversa i canviant, d’Albert Moncusí Ferré

Este llibre convida a acostar-se a les migracions a través de tota una sèrie d’aspectes que permeten entendre algunes de les transformacions més importants de la societat valenciana. El perfil sociodemogràfic de la població immigrada, la seua evolució i la seua aportació a la societat valenciana; les polítiques de regulació de fluxos, cooperació i ciutadania; el treball, les condicions de vida, la salut i les desigualtats; la participació associativa i les relacions socials i de convivència; les creences, els valors i les pràctiques culturals i religioses, tots ells són aspectes que es tracten al llarg dels diferents capítols del llibre.

– Rosa Torres. La construcció d’un llenguatge, de Francesc Miralles

Este és un assaig biogràfic de Rosa Torres (València, 1948), la reconeguda artista que no volia ser artista, la pintora que va abandonar Nova York, on presentava una mostra i gojava d’una beca Fulbright en els temps en què la capital americana era el somni de tots els futurs artistes. Va crear uns paisatges tan conceptuals que els arbres formaven paraules. Rosa Torres, intensificant el treball en el seu estudi, ens introdueix en uns jardins mig viscuts i mig somiats on esclata el color. Els lectors voran en el decurs de la biografia com una artista compromesa crea un nou llenguatge, el construeix i el desenvolupa, i el desconstrueix per a convertir-se en una de les paisatgistes més destacades de l’art contemporani.

– Un planeta creatiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori, de Juli Peretó

Este text exposa les principals explicacions científiques sobre l’emergència natural i la fabricació artificial de la vida, així com sobre el desplegament de la complexitat biològica al llarg de quasi 4.000 milions d’anys. L’autor presenta no només les idees actuals i els seus antecedents històrics i filosòfics, sinó que ens aporta anècdotes i vivències de més de trenta anys d’estudi d’una qüestió científica tan fonamental com la de l’origen de la vida terrestre.

– Emily Dickinson. Poemes 1850-1886, d’Emily Dickinson

Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i els contemporanis; el seu és un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, talla períodes amb guions, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc. Així i tot, en estos versos amb un ritme admirable, tot funciona al servei del poema amb un gran sentit de l’experimentació lèxica i la ironia. És en els poemes curts, que són la majoria, on millor es constaten tots estos efectes.