Rosa Torres, creadora d’un nou llenguatge i una de les paisatgistes més destacades de l’art contemporani
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre Rosa Torres. La construcció d’un llenguatge, escrit pel crític Francesc Miralles. És el número 2 de la col·lecció «Vides d’Art», dirigida per l’escriptor i professor de la Universitat de València Martí Domínguez. El disseny de la col·lecció i la maquetació han estat al càrrec del dissenyador valencià Eugenio Simó.
El llibre és una biografia de Rosa Torres il·lustrada amb desenes de fotografies de la seua trajectòria artística i la seua obra. Amb esta obra, Miralles s’endinsa en el periple vital i artístic de Torres amb un assaig biogràfic «allunyat dels patrons descriptius que es repeteixen en els diccionaris d’artistes i les enciclopèdies per a explorar i transmetre la més pura essencialitat d’esta creadora i la seua obra».
Esta obra mostra una artista compromesa que crea un nou llenguatge i exposa com el construeix i el desenvolupa, i al seu torn com el desconstrueix per a convertir-se en una de les paisatgistes més destacades de l’art contemporani. El paisatge ha sigut un dels temes clau en la trajectòria artística, i al llarg de la seua carrera ha anat plasmant i esquematitzant alguns dels nostres emplaçaments més emblemàtics. Esta pintora es va formar en els anys setanta com a ajudant de l’Equip Crònica i ha anat evolucionant des de l’abstracció fins a la síntesi i la reducció d’elements, en els quals cobren una gran importància el color i la pinzellada.
El treball per sèries és una constant que ha mantingut al llarg de tota la seua obra; no sempre té un desenvolupament cronològic i lineal: al llarg del temps pot redescobrir en alguna d’elles noves possibilitats pictòriques i resolucions diferents.
Rosa Torres (València, 1948) és una de les personalitats més innovadores i suggestives de la plàstica valenciana actual, que l’ha consolidada com un dels valors més atraients de la pintura espanyola. Va sorgir els anys seixanta espentada per l’art pop; des del primer moment, va mostrar una forta personalitat en centrar la seua investigació en el llenguatge pictòric emprant de manera deliberada el paisatge o els quadres històrics per a no distraure la pretensió de la seua comesa. La seua producció artística ha anat evolucionant fins a aconseguir una proposta estètica personal i meditada que destaca per la simplificació de les formes i el color. L’estructura i el color són els punts d’anàlisi des dels quals s’ha desenvolupat una obra, fidel als seus començaments i passions, totalment renovadora.
