Teresa Pascual, guanyadora del Premi Roís de Corella
El VIII Premi Roís de Corella de Gandia a la trajectòria literària és per a Teresa Pascual Soler. Este guardó el concedeix el consell administratiu de l'Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques i posa en valor la trajectòria literària de la guanyadora.
Els Premis Literaris Ciutat de Gandia són un conjunt de guardons literaris atorgats per l'Ajuntament de Gandia des de mitjan segle xx. Consisteixen en el Premi Ausiàs March de poesia, creat el 1959, el Premi Joanot Martorell de narrativa, creat el 1979 i, des del 2017, el Premi Roís de Corella a la trajectòria literària.
Els premis els convoca anualment la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gandia i avaluen obres escrites en valencià. El lliurament dels premis se sol fer en un acte en el Teatre Serrano durant la Setmana Literària de la ciutat.
El premi a la trajectòria literària Joan Roís de Corella és un guardó honorífic i reconeix un escriptor que haja usat la nostra llengua en la seua obra. Els guanyadors en edicions anteriors han sigut Marc Granell el 2017, Àngels Moreno el 2018, Jaume Pérez Montaner el 2019, Gaspar Jaén Urban el 2020, Pepa Guardiola el 2021, Ferran Torrent el 2022 i Josep Piera el 2023.
Teresa Pascual (el Grau de Gandia, 1952) estudià Filosofia en la Universitat de València i va ser professora en l'Institut Ausiàs March de Gandia. La seua poesia, arreplegada en antologies generals en unes quantes llengües, ha sigut reconeguda amb premis de certàmens i de la crítica amb premis tan destacats com el de poesia Vicent Andrés Estellés, el Senyoriu Ausiàs March de Beniarjó o el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia.
La Institució Alfons el Magnànim té publicades unes quantes obres de Teresa Pascual, entre les quals destaquen El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019 i Arena.
– El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019
Els seus versos creen atmosferes que suggereixen els plecs i la complexitat de la realitat que les paraules solen ocultar. És una poesia que relaciona l'aspecte sensitiu amb el reflexiu, s'interroga sobre la pròpia escriptura, a vegades s'acosta a l'oralitat i sempre aconsegueix eludir les manifestacions emfàtiques i els versos previsibles, perquè la sensibilitat i la intimitat a sovint vertebren l'entramat poètic de l'autora amb versos gelosament depurats. Així mateix, com a preocupació o constants de la poesia escrita per dones el darrer segle, en Teresa Pascual es constata la representació del cos vinculada al llenguatge, a una persona en singular femení que diu el seu desig.
– Arena
En Arena, el Magnànim publica els poemes de Pascual, dels quals s'ha destacat la brevetat, la condensació i la retallada del temps d'una poetessa de les generacions dels 80 i 90.
A més, el Magnànim té publicades les traduccions de l'alemany al català per Teresa Pascual i Karin Schepers L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger, i Poesia completa, d'Ingeborg Bachmann.
