Ausiàs March. Poesies

El conjunt de la producció ausiasmarquiana representa una gran passa endavant per a la poesia del seu temps, ja que s’allunya dels models de la poesia occitana, considerats encara com els mes «desitjables» entre els versificadors del segle XV i que havien donat a la mateixa València representants com Jordi de Sant Jordi.

L’obra poètica d’Ausiàs March assoleix un alt grau d’originalitat en tant que s’humanitza i es fa més personal, més íntima, i reflecteix –encara que fragmentàriament–, la seua trajectòria existencial. Tot plegat, superarà els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s’acostarà a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les «novetats» de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l’èxit que tingué ja l’obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues preferències «modernes».

Ausiàs March degué nàixer al voltant del 1400, segurament a València. Al servei del rei Alfons el Magnànim, va participar en diverses campanyes militars a terres italianes (Sardenya i Còrsega), i se li concedí una àmplia jurisdicció al seu feu de Beniarjó (la Safor) i a les alqueries de Pardines i Vernissa, a més del càrrec de «falconer major de la casa del senyor rei».

Quan tenia poc més de quaranta anys, es va casar amb Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant lo Blanch, que morí dos anys més tard. Després es tornà a casar, aleshores amb Joana Escorna.

El nostre poeta va faltar a València, a la seua casa del carrer Cabillers, el tres de març de 1459.

Vicent Josep Escartí Soriano (Algemesí, 1964) és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de València. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics.

Darrerament ha publicat el volum Jaume I en la memòria d’un poble (València, 2021) i el Dietari de Jeroni Sòria (2024). En l’àmbit de la literatura de creació, ha publicat les novel·les Dies d’ira –traduïda a l’anglés i a l’italià–, Els cabells d’Absalom, Espècies perdudes, Nomdedéu, Naumàquia, L’abellerol mort i El mas de les ànimes. Ha estat fundador i és director de la revista Scripta i col·labora en diferents mitjans de comunicació, com Levante i Saó. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.