Sofriments socials

Per mitjà d’un examen crític dels models teòrics pels quals la sociologia i la psicologia, així com l'economia política, la medicina social i l'antropologia mèdica, han intentat descriure el sofriment, Emmanuel Renault mostra que el sofriment social és un objecte susceptible d'ésser definit rigorosament. D’aquesta manera, a l'època del capitalisme neoliberal, una concepció rigorosa del sofriment social permet il·luminar un cert nombre de debats teòrics nuclears en psicologia, teoria sociològica i sociologia del treball i de l'exclusió, tot contribuint a una reactivació de la crítica adaptada a la forma actual de la qüestió social, a les lluites pel reconeixement i a la superació de la invisibilització de les persones menyspreades i violentades. Convertir en objecte de coneixement el sofriment social retorna a les persones la capacitat de reivindicar i d'actuar col·lectivament per transformar les condicions de la seua existència.

Emmanuel Renault, nascut el 1967, estudià filosofia i economia. Ha sigut professor a la Universitat de Bordeus i a l’Ecole Normale d’Arts i Humanitats de Lió. A hores d’ara és professor del Departament de Filosofia de la Universitat de París-Nanterre. Ha publicat estudis sobre marxisme, teoria crítica i reconeixement. De la seua important obra Souffrances sociales (La Découverte, 2008) ha fet una versió actualitzada que s’ha publicat en anglés (Rowman & Littlefield, 2017) i en valencià.