El Magnànim actualitza el pensament filosòfic de Tobies Grimaltos

• L'editorial de la Diputació de València reedita ‘El solatge del temps’, que es presentarà a final de mes en Castelló, localitat natal del catedràtic.

L'editorial de la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim, actualitza la reflexió filosòfica de Tobies Grimaltos, un dels pensadors més importants del territori valencià. Ho fa amb la reedició d’’El solatge del temps’, la seua obra més personal. Segons el catedràtic de Filosofia, “el temps ens determina i ens constituïx. Qui hem sigut, el que hem viscut, fa que siguem qui som. N’estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens, perd identitat. Des d’esta convicció m’he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d’abandonar-me. Des d’esta convicció i amb la voluntat d’emprar-les de matèria primera per a fer literatura”.

La presentació se celebrarà el 28 de març a les 19:30 hores en la INMAVI – Magatzem de Gil (Carrer de Salvador Gil, Castelló). Comptarà amb la presència de Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València; Enric Estrela, director del Magnànim; Xavier Serra, director de la col·lecció; i Tobies Grimaltos, autor del llibre.

Tobies Grimaltos és catedràtic de Filosofia de la Universitat de València, jubilat. És autor de nombroses publicacions acadèmiques: articles, capítols de llibre i llibres, com ‘Teoria del coneixement’ (amb J.L. Blasco, PUV, 1997), i ‘Mentiras y engaños’ (amb Sergi Rosell, Cátedra, 2021). Ha publicat també assaigs adreçats a un públic més ampli, com ‘Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana’ (PUV, 2008), ‘Vista parcial’ (PUV, 2014), que fou Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 2015, i ‘Obvietats (o quasi). Filosofia necessària’ (PUV, 2021). També ha escrit llibres de divulgació com ‘El joc de pensar’ (Bromera, 1998), i de caràcter autobiogràfic, com ‘Quan em jubilaré’ (Bromera, 2018) i este, ‘El solatge del temps’.