Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella

Tradicionalment s'ha considerat el Cartoixà de Joan Roís de Corella com un mera traducció de la Vita Christi, escrita en llatí per Ludolf de Saxònia a la fi del segle XIV, i un dels principals manuals de meditació tardomedievals. tanmateix, els investigadors de l'obra corelliana estimaven, atenent al geni creador del lletraferit valencià, que l'activitat corelliana sobre l'obra llatina no es podia constrènyer solament a un treball automàtic de trasllat. A partir d'aquesta premissa, després d'una lectura completa i comparada amb la seua gènesi llatina dels quatre volums que componen el Cartoixà, i prenent com a mostra un d'aquests, aquest estudi mira d'obrir camí en qüestions poc clares a l'entorn de l'obra de Roís de Corella, com l'anàrquic procés d'impressió o la singularitat del Cartoixà respecte de la Vita Christi, aspecte que permet entrelluir la significació de la figura del cavaller teòleg com a exegeta incardinat en la societat en què viu i que malda implícitament per donar resposta a afers relacionats amb l'accessibilitat dels laics a la Paraula divina o per procurar models de vida virtuosa als seus conciutadans, també per als jueus conversos. Fet i fet, el present estudi proporciona claus ineludibles per a entendre el pensament i la societat de l'esplendorosa societat valenciana de la fi del segle XV.

Joan Maria Furió Vayà és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, on exerceix la seua tasca docent des de fa més d'una dècada en les matèries de llengua i literatura valencianes. Al llarg de la seua carrera com a investigador ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació sobre la literatura de l'Edat Mitjana i Moderna. Aquest llibre, però, representa la seua primera monografia, i justament sobre el darrer del autors del Segle d'Or, Roís de Corella, el que va conformar l'obra més prolixa d'aquest període: el Cartoixà.