Anomia

«Quan estiga criant malves m'agradaria que algunes de les coses que he escrit serviren per a reconstruir la memòria d'aquesta ciutat. Eixa seria per a mi la millor propina». Aquestes paraules d'Abelardo Muñoz sobre la seua obra Chaflán (Alfons el Magnànim, 2018), podrien ser també vàlides per a aquest nou llibre Anomia que ens ofereix una rememoració de la trajectòria vital d'Abelardo Muñoz a la València en el trànsit entre la dècada de 1960 i la de 1970. Muñoz ens mostra els secrets del món de la contracultura seixantera i setantera valenciana centrant-se, especialment, en la seua polièdrica relació amb el poeta Eduardo Hervás (1950-1972), l'Obra Poètica del qual va publicar la IAM en 1994, i amb el cineasta aragonés Antonio Maenza (1948-1979). Autobiografia, ajust de comptes amb si mateix, retrat generacional, carta al pare en el millor tradició kafkiana, inmisericorde crònica de la transformació social i política patida per la societat valenciana en el tardofranquismo i la transició democràtica, esbós d'investigació periodística, true crime, tot això és Anomia, no sols una altra peça més del puzle literari que ha vingut armant l'autor en els seus anteriors títols, sinó un llibre que constitueix una part essencial del personal univers literari d'Abelardo Muñoz.

Abelardo Muñoz va nàixer a València en 1952. Escriptor i periodista. Va iniciar la seua carrera com a articulista en la cartellera Qué y Dónde, en 1978, i des de llavors no ha deixat de publicar columnes, articles i reportatges en premsa local i estatal: El País, La Vanguardia, Interviú, El Temps, Levante-EMV, entre altres mitjans. A més, ha sigut assidu col·laborador de la Cartelera Turia amb columnes literàries des dels anys huitanta del segle XX. Entre les seues obres destaquen Macabro (2011), Exilio atlántico (2018), Periodo especial (2019) i  Chungas calles (2024). Amb la Institució Alfons el magnànim ha publicat Sorolla. Viajero a la luz (1999) i Chaflán (2018).